viernes, 9 de octubre de 2009

Josep Puntas i Jensen.

Membre del CADE del CEC.

Company de Lluis Estasen va escalar al 16-05-1924 la primera al Frare Gros amb Estasen y Jofre Vila.

Tambe va fer la Roca Plana dels LLamps nomes amb Jofre Vila y la Boteruda del Gra aquisi amb Estasen y Vila.

No tinc certeza si tambe va participar de las escalades de Estasen al Gorro Frigi (1920) y als Flautats al 1922.

Jofre Vila i Vilardell - 1942.

 Membre del CADE del CEC.


La seva primera escalada reseñada es la del 16-05-1924. amb Estasen y Josep Puntas al Frare Gros.


Al 1924 va escalar am Puntas la Roca Plana dels Llamps y am Estasen y Puntas La Boteruda del Gra.


Va escalar el Bisbe al 1932 amb Estasen, Mas, Andreu, Mullor, Roig.


No tinc certeza si va seguir participan de les escalades de Estasen.

Pau Giménez.

Al diumenge 14 de març de 1922.  Pau Giménez fa amb Lluis Estasen la primera escalada a els Ecos.

Els dos perteneixen ala seccio de esports de muntanya del  CEC.

No esta confirmat si tambe va participar a la 1ª ascensió al gorro frigi al 1920.

jueves, 18 de junio de 2009

Lluis Estasen i Pla - 1919..

Lluis Estasen i Pla
L'home de la muntanya


Nasqué a Barcelona el 1890.
A l'any 1910 a la edat de 20 anys, es fa soci del C.E.C. Centre Excursionista de Catalunya.
Es el pare de l'alpinisme català.
L'introductor de l'escalada a la nostra terra y el descubridor de Montserrat com a escola. (1920-1927).
La seva muntanya predilecta era el Pedraforca.
Va escalar fins el any 1936 y mori el 1947, per raons de salut.
El famos refugi que porta el seu nom es el principal homenatge.

Estasen escalan a gorros al 1922.

2ª Generació.

Al 1919 fa grup junt a altres companys amb alpinistes centroeuropeus.
Marchador infatigable, esquiador extraordinario y escalador de una época heroica, marco la actividad de los montañeros durante muchos años, no solia escrivir para publicar sus hazañas pero quedaron para siempre sus conquistas, marcadas en el hielo, las rocas y las cumbres, recorrio los pirineos los alpes y se le denomina como el primer escalador de montserrat por su escalada por la via normal que lleva su nombre al gorro frigi en mayo de 1920.
Durante la guerra Europea de 1914-1918. trajeron a españa a varios alpinistas europeos que se unieron al grupo de Estasen, Herzog, Fassnach, Pauss, Cernic, Walter Illges, A. Zerkowitz.
El material era rudimentari, aqui el primer a ferrar les botes amb claus tricorni suissos va ser en Jorba del carrer Enrique Granados. Les cordes de canam eran caras y molt pesades.


Estasen al salt de la nina. Ecos. 

En la misma época en Francia Jean Arlaud y su grupo de pireneistas, llamado "el group des Jeunes" de Pau, se introdujeron en los Pallars, llamando a la region "els encantats", entre Aiguestortes y Sant Maurici.
Estasen y los suyos recorieron los pirineos españoles y los franceses, utilizando las cuerdas y aprendiendo las nuevas técnicas de seguridad, entre ellos del CEC y de otras comarcas como Josep Maria Guilera, Albert Oliveras, joan Navarro, Josep Puntas, Jofre Vila, Sallarés, Josep Rovira, Pau Badia, Lluis Cirera, Enric Ribera, Ignasi Canals, Estanislao Pellicer, J. M. Soler Puig, Maria Antonia Simó.
(Datos de Historia del Montañismo II de Agustin Faus.).

Al 1930 Estasen i Josep Rovira Ascendien l'Aneto per la canal oest anomenada Corredor Estasen.
i feien la segona ascensió de la via estasen de la paret nord del Pedraforca.(de on prové el famós clau exposat a les vitrines del CADE, clau que no fou utilitzat). (*50Anys Cade. 1993)

1920 - El Gorro Frigi.
14-05-1922- Al Eco Superior, y als Flautats.
1924-La Boteruda del Gra y a 16-05-1924 el Frare Gros.
13-11-1927-La Torta y a  06-03-1927 el Eco o Agulla Estasen.
27-11-1932. El Bisbe.

Al estiu de 1936 coincidin amb el esclat de la guerra civil, va sofrir un atac d'embolia cerebral que l'aparta del alpinisme, encara que o de la vida social i de relació.   
Pro la enpenta ja estava donada.  (*50 anys del Cade. 1993)