Escalada Montserratina, Lluis Estasen.

 

La primera ascensión.

Se considera que en el mes de marzo de 1920 Lluis Estasen tras seis años aprendiendo alpinismo por los pirineos y conseguir grandes metas con el esqui,  decide en el C.E.C. emprender una serie de escaladas en Montserrat a cimas que sin material ni técnica de la escalada no se podian conseguir, la cima elegida es la tercera cima mas alta de Montserrat el Gorro Frigi, se desconoce quienes le acompañaron en esta gesta y tambien durante muchs años se desconocia la ruta real que utilizo, se creia que fue por donde trancurria durante muchos años la famosa "Ferratilla del Gorro" que constaba de cables y cadenas hasta que los puristas del Patronato con la escusa que subia demasiada gente inexperta a la cumbre la desmontarón. parece ser que la ultima parte de la via se desplazaba a la izquierda para salir por la canaleta final de las vias de la Cara Sur. se le a llamado Via Normal o Via Lluis Estasen.

En el año 1.922 realiza la primera escalada a los Ecos, junto a Pau Gimenez, de la Sección de Deportes de Montaña,  segun consta en el C.E.C. el 14 de Mayo de 1.922 . Tambe al any 1.922 escalan la Travesia dels Flautats.

En el año 1.923 al dia 15 de abril tornan a escalar al Ecos, aquesta vegada fent la primera femenina. 

Al any 1.924 escalan la Boteruda del Gra, i el Frare Gros.

Al any 1.924 tambe van fer un intent al Cavall Bernat, pro la tecnica ni el material eran els adecuats, pels escaladors del C.E.T. deTerrassa, deixan una estaca de ferro on es la primera reunió.

El dia 6 de Marzo de 1.927 consta en el C.E.C. otra escalada en los Ecos, otra primera a la que llamamos Aguja Lluis Estasen, la escalarón Estasen y Vila, años mas tarde Josep Maria Torras encontro su targeta y la bautizo como Agulla Lluis Estasen. 

El 13 de Noviembre de 1.927 se escala la Torta o Mano de Dios, la cima mas alta de la región de Agulles, se fuerón explorando diversas canales que llevaban al Coll de Porc, o sea las primeras exploraciones de Agulles y Frares Encantats. 

Tambe al 1.927 Lluis Estasen recorre las agulles dels Frares Encantats.

En el año 1.932 Lluis Estasen escala el Bisbe con Mas, Mullor, Andreu, Roig y Vila.

Tambien en el año 1.932 el dia 30 d eOctubre, escalan la Portella Gran en Agulles por Colomer, Agràs, Guarro y Pamias utilizando el primer tronco d earbol para salvar la bauma acompañados por Ramon de Semir. 

Tambe al any 1.932 es fa el primer intent a la pared de Sant Jeroni per escaladors del C.M.B. Llopis, Español, Peradejordi, Vilaret, realizan un segon intent mes tard.

En el año 1.933 Xandri, Nomell y Cuadras escalan la Monja.

En el año 1.934 la Talaia Gran por Pere Busquets y Carles Balaguer. y la Prenuyada per Colomer els germans Agràs y Joanperajordi del C.M.B.

Podemos considerar que Lluis Estasen y sus compañeros fuerón los precursores de la Escalada Montserratina  y los creadores de la Moderna Escuela, en los años 30 se empiezan a recorrer las distintas zonas y a realizar repeticiones de la escaladas realizadas, eran salidas de practicas a Ecos, Flautats, Gorro Frigi, Frare Gros, Torta, de excursionistas pasaban a ser escaladores.....

Los miembros del C.E.T de Terrassa, escalan el monolits de Sant Llorenç. 

Creacio dels clubs.

 

Al 1.876 es va formar la Associació Catalanista d'Excursions Cientifiques, que va obrir las portas al excursionisme i al montanhisme.

Es creu que el actual C.E.C.  Centre Excursionista de Cataluña es el seu seguido, creat al 1.905 a Barcelona, 

La Secció Excursionista del Cente de Lectura de Reus es va crear al any 1.901. 

Tambe el Centre Excursionista d ela Comarca del Bagues es va crear al any 1.905.

El Club Montanyenc Barcelones es va crear al 1.906 al fusionarse els Muntanyencs i el Centre Excursionista Barcelones.

El Centre Excursionista del Valles es va crear al 1.908.

El Centre Excursionista de Terrassa es va crear al 1.910.

La Associació Excursionista Avant, posterior U.E.C. de Barcelona. 

El montañismo de dificultat y la escalada empieza en Cataluña con Lluis Estasen, cuando en el año 1.910 se hace socio del CEC Centro Excursionista de Cataluña, con 20 años iy se forma en excursionismo con sus antecesores, en los pirineos enel 1.914 con alpinistas alemanes y austriacos que venian de la 1ª guerra mundial, aprendieron la tecnica de la cuerda, piolets, crampones.

Comença la Historia II.

 

Els Amics del Sol (1.981 -37-39), treuen el seu llibre " Pintoresquisme Montserrati" parlan del carboners, com el Sr. Jaume Parés del Club Montanyenc Barcelonés els acompanyaba estissores de podar en ma, obrin cami al mirador del Montgròs, gairebe verge en aquella època. Entrar al Torrent del Migdia era tota una aventura.

Al 1.880 al seu article a la revista Renaixença, Cesar August Torras sobre la seva expedicio explica que al Bassal dels Gats de cami del Montgròs va trobar carboners i pastors amb els seus remats. 

La part mes occidental de la muntaya no era casi transitada, inclus ja mapas de la muntanya on no consta la part mes occidental.

Els inicis de la "grimpada" va ser al 1.851 segons consta en el Diario de Barcelona del 24 de Setiembre de 1.851.  Josep Barbera es refereix a aquet fet en el seu Pam a Pam com la ascensió al Montcau o roca del Moro a Tabor, Sant Jeroni.

Don Jose Pujol i D. Francisco López Fabra ascendierón al Montcau en 1.851, ambos con gran experiencia en expediciones, uno con 40 a sudamerica y el segundo volviendo del Montblanc i del gran Sant Bernardo.

Al 1.880 Cesar August Torras, realitza una excursio al Montgros, pensan que era la primera expedicio a la part central de la muntanya que creian inexplorada, pues ya van trobar indicis que carboners i pastors ya coneixian la zona. 

Tambe al 1.880 Artur Osona ya va publicar els primers itineraris de excursionisme del pirineu, Juli Soler Santaló i Eduart Vidal recorren els itineraris del vall d'Aran i el Montseny. 

Montserrat durant molt anys acababa a Sant Jeroni.

Comença la Historia.

 

Comença la historia de de l'home i la muntanya, i el desafiament de les parets verticals de Montserrat. 

Comença amb la historia dels primers exploradors de la muntanya de Montserrat.

Amb dues ascensions, las dos primeras "grimpades" al Montcau al 1.851   i al Montgros al 1.880, al voltan de la creacio de " l'Associació Catalanista d'Excursions Cientifiques fundada al 1.976 que va obrir el cami al excursionisme y muntanyisme actual. 

                                             (Pròleg de Manuel Mateu-Ratera. Història de la Escalada)

La muntanya de Montserrat ha estat habitada desde temps immemorials.

Al any 888 ya consta el nom de Montserrat en una escriptura publica, o se indica la presencia de unes "esclesiae" a la muntanya. (Albareda 1.988-10). Entre la part superior de la carena, a sota pel riu llobregat, a la dreta pel torrent anomenat riu sec mes enlla de santa cecilia i a l'esquerra pel torrent de vallmala. Aquestes petites esglesias son probablement datan de l'epoca visigotica, abans del 711, any de la invasió àrab. (Albareda 1.988-192).

La esglesia de Santa Maria i la de Sant Iscle son avui el Monestir. Putser els seus primers ocupants fossin ermitans, Moltes d'aquestes ermitas eran baumas i coves on es fabricaven murs de pedra per deixarles minimament habitables, despres en van aprofitar esplanades per edificar algunes ermitas mes grans.

Al any 1.547 Gaspar Barreiros recorre algunas d'aquestas ermitas i va edita un relat, parla de la osadia de estar penjades de abismas com nius de golondrinas, algunas amb escales labradas a la mateixa roca, altres amb fustas i cordas  o ponts,  per tant al Segle XVI i segurament abans tambe ja existia una xarxa de camins que comunicaban totes aquestes ermitas amb el Monestir, per Tebes, Tebaida, Tabor.  Els ermitans van crear senders i cisternes per recolir l'aigua d ela pluja, tallan escalons a la pedra.

El fet que visitans anessin a les ermitas a fet que aquets antics senders segueixin marcats. El cami per anar a Sant Jeroni al Tabor es el que passa per sota el Trencabarrals anomenat pas del estret de gibraltar, abans del pla dels ocells. 

Com ens explica Zaragoza en el seu llibre (1.993-97). del Monestir sortian tres camins, el de Sant Miquel i Sant Joan que podian pujar las cavalleries i recorrian els gorros, magdalenes o Tebes, pasat el mirador de Sant Miquel la propia ermita de Sant Miquel, despres a prop de la de Sant Jaume,  Sant Joan, Sant Onofre fins la de Santa Maria Magdalena. el segon cami el de les escales dels pobres, pel estret de Francesos cap Santa Anna, Sant Benet, Santa Creu, Sant Dimes,  i el tecer acces era la primera escala dreta que anava de un pati del monestir a la ermita de la Santa Creu que ja sen parla al any 1.494. Reconstruida per l'Abat Cisneros.  

A finals del segle XVII es dona permis als ermitans de obrir un nou sender, desde les creus de Snt Jaume y Santa Maria Magdalena cap al torrnt que va a Sant Jeroni,  lloc on es pensa que habia unj altre creu, es creu que son cap les escales de Jacob.

El primer cami per pujar al Monestir debia ser desde Collbató, on passava la carretera reial de Barcelona a Zaragossa i Madrid,  anomenat cami de les Bateries o  cami    Vell de Montserrat.

Tambe eran molt antics, els dos camins que anaven a la Santa Cova, amb moltas dificultats, abans del 1.693 es fa fer una nova capella a la Santa Cova i es va dissenyar un nou cami, acabat al 1.704.

La resta de la montanya seguia sen visitada per herbolaris, llenyataires, cazadors, carboners,  pastors, alguns dels senders no portaban enlloc, are mas tard els escaladors han aprofitat molts d'aquets camins per arrivar als peus de vias dels murs i agulles. Encara avui es troban moltes marques negres de las antigues carboneres. Els camins principals eram sota las parets el cami d'Arrel, el cami de la Font de Llum, el cami del Coll de Porc i altres desapareguts.