jueves, 11 de agosto de 2022

Escalada Montserratina, Lluis Estasen.

 

La primera ascensión.

Se considera que en el mes de marzo de 1920 Lluis Estasen tras seis años aprendiendo alpinismo por los pirineos y conseguir grandes metas con el esqui,  decide en el C.E.C. emprender una serie de escaladas en Montserrat a cimas que sin material ni técnica de la escalada no se podian conseguir, la cima elegida es la tercera cima mas alta de Montserrat el Gorro Frigi, se desconoce quienes le acompañaron en esta gesta y tambien durante muchs años se desconocia la ruta real que utilizo, se creia que fue por donde trancurria durante muchos años la famosa "Ferratilla del Gorro" que constaba de cables y cadenas hasta que los puristas del Patronato con la escusa que subia demasiada gente inexperta a la cumbre la desmontarón. parece ser que la ultima parte de la via se desplazaba a la izquierda para salir por la canaleta final de las vias de la Cara Sur. se le a llamado Via Normal o Via Lluis Estasen.


En el año 1.922 realiza la primera escalada a los Ecos, junto a Pau Gimenez, de la Sección de Deportes de Montaña,  segun consta en el C.E.C. el 14 de Mayo de 1.922 . Tambe al any 1.922 escalan la Travesia dels Flautats.

En el año 1.923 al dia 15 de abril tornan a escalar al Ecos, aquesta vegada fent la primera femenina. 

Al any 1.924 escalan la Boteruda del Gra, i el Frare Gros.

Al any 1.924 tambe van fer un intent al Cavall Bernat, pro la tecnica ni el material eran els adecuats, pels escaladors del C.E.T. deTerrassa, deixan una estaca de ferro on es la primera reunió.

El dia 6 de Marzo de 1.927 consta en el C.E.C. otra escalada en los Ecos, otra primera a la que llamamos Aguja Lluis Estasen, la escalarón Estasen y Vila, años mas tarde Josep Maria Torras encontro su targeta y la bautizo como Agulla Lluis Estasen. 

El 13 de Noviembre de 1.927 se escala la Torta o Mano de Dios, la cima mas alta de la región de Agulles, se fuerón explorando diversas canales que llevaban al Coll de Porc, o sea las primeras exploraciones de Agulles y Frares Encantats. 

Tambe al 1.927 Lluis Estasen recorre las agulles dels Frares Encantats.

En el año 1.932 Lluis Estasen escala el Bisbe con Mas, Mullor, Andreu, Roig y Vila.

Tambien en el año 1.932 el dia 30 d eOctubre, escalan la Portella Gran en Agulles por Colomer, Agràs, Guarro y Pamias utilizando el primer tronco d earbol para salvar la bauma acompañados por Ramon de Semir. 

Tambe al any 1.932 es fa el primer intent a la pared de Sant Jeroni per escaladors del C.M.B. Llopis, Español, Peradejordi, Vilaret, realizan un segon intent mes tard.

En el año 1.933 Xandri, Nomell y Cuadras escalan la Monja.

En el año 1.934 la Talaia Gran por Pere Busquets y Carles Balaguer. y la Prenuyada per Colomer els germans Agràs y Joanperajordi del C.M.B.

Podemos considerar que Lluis Estasen y sus compañeros fuerón los precursores de la Escalada Montserratina  y los creadores de la Moderna Escuela, en los años 30 se empiezan a recorrer las distintas zonas y a realizar repeticiones de la escaladas realizadas, eran salidas de practicas a Ecos, Flautats, Gorro Frigi, Frare Gros, Torta, de excursionistas pasaban a ser escaladores.....

Los miembros del C.E.T de Terrassa, escalan el monolits de Sant Llorenç. 


Creacio dels clubs.

 


Al 1.876 es va formar la Associació Catalanista d'Excursions Cientifiques, que va obrir las portas al excursionisme i al montanhisme.

Es creu que el actual C.E.C.  Centre Excursionista de Cataluña es el seu seguido, creat al 1.905 a Barcelona, 

La Secció Excursionista del Cente de Lectura de Reus es va crear al any 1.901. 

Tambe el Centre Excursionista d ela Comarca del Bagues es va crear al any 1.905.

El Club Montanyenc Barcelones es va crear al 1.906 al fusionarse els Muntanyencs i el Centre Excursionista Barcelones.

El Centre Excursionista del Valles es va crear al 1.908.

El Centre Excursionista de Terrassa es va crear al 1.910.

La Associació Excursionista Avant, posterior U.E.C. de Barcelona. 


El montañismo de dificultat y la escalada empieza en Cataluña con Lluis Estasen, cuando en el año 1.910 se hace socio del CEC Centro Excursionista de Cataluña, con 20 años iy se forma en excursionismo con sus antecesores, en los pirineos enel 1.914 con alpinistas alemanes y austriacos que venian de la 1ª guerra mundial, aprendieron la tecnica de la cuerda, piolets, crampones.


miércoles, 10 de agosto de 2022

Comença la Historia II.

 


Els Amics del Sol (1.981 -37-39), treuen el seu llibre " Pintoresquisme Montserrati" parlan del carboners, com el Sr. Jaume Parés del Club Montanyenc Barcelonés els acompanyaba estissores de podar en ma, obrin cami al mirador del Montgròs, gairebe verge en aquella època. Entrar al Torrent del Migdia era tota una aventura.

Al 1.880 al seu article a la revista Renaixença, Cesar August Torras sobre la seva expedicio explica que al Bassal dels Gats de cami del Montgròs va trobar carboners i pastors amb els seus remats. 

La part mes occidental de la muntaya no era casi transitada, inclus ja mapas de la muntanya on no consta la part mes occidental.

Els inicis de la "grimpada" va ser al 1.851 segons consta en el Diario de Barcelona del 24 de Setiembre de 1.851.  Josep Barbera es refereix a aquet fet en el seu Pam a Pam com la ascensió al Montcau o roca del Moro a Tabor, Sant Jeroni.

Don Jose Pujol i D. Francisco López Fabra ascendierón al Montcau en 1.851, ambos con gran experiencia en expediciones, uno con 40 a sudamerica y el segundo volviendo del Montblanc i del gran Sant Bernardo.

Al 1.880 Cesar August Torras, realitza una excursio al Montgros, pensan que era la primera expedicio a la part central de la muntanya que creian inexplorada, pues ya van trobar indicis que carboners i pastors ya coneixian la zona. 

Tambe al 1.880 Artur Osona ya va publicar els primers itineraris de excursionisme del pirineu, Juli Soler Santaló i Eduart Vidal recorren els itineraris del vall d'Aran i el Montseny. 

Montserrat durant molt anys acababa a Sant Jeroni.



martes, 9 de agosto de 2022

Comença la Historia.

 


Comença la historia de de l'home i la muntanya, i el desafiament de les parets verticals de Montserrat. 

Comença amb la historia dels primers exploradors de la muntanya de Montserrat.


Amb dues ascensions, las dos primeras "grimpades" al Montcau al 1.851   i al Montgros al 1.880, al voltan de la creacio de " l'Associació Catalanista d'Excursions Cientifiques fundada al 1.976 que va obrir el cami al excursionisme y muntanyisme actual. 

                                             (Pròleg de Manuel Mateu-Ratera. Història de la Escalada)


La muntanya de Montserrat ha estat habitada desde temps immemorials.

Al any 888 ya consta el nom de Montserrat en una escriptura publica, o se indica la presencia de unes "esclesiae" a la muntanya. (Albareda 1.988-10). Entre la part superior de la carena, a sota pel riu llobregat, a la dreta pel torrent anomenat riu sec mes enlla de santa cecilia i a l'esquerra pel torrent de vallmala. Aquestes petites esglesias son probablement datan de l'epoca visigotica, abans del 711, any de la invasió àrab. (Albareda 1.988-192).

La esglesia de Santa Maria i la de Sant Iscle son avui el Monestir. Putser els seus primers ocupants fossin ermitans, Moltes d'aquestes ermitas eran baumas i coves on es fabricaven murs de pedra per deixarles minimament habitables, despres en van aprofitar esplanades per edificar algunes ermitas mes grans.

Al any 1.547 Gaspar Barreiros recorre algunas d'aquestas ermitas i va edita un relat, parla de la osadia de estar penjades de abismas com nius de golondrinas, algunas amb escales labradas a la mateixa roca, altres amb fustas i cordas  o ponts,  per tant al Segle XVI i segurament abans tambe ja existia una xarxa de camins que comunicaban totes aquestes ermitas amb el Monestir, per Tebes, Tebaida, Tabor.  Els ermitans van crear senders i cisternes per recolir l'aigua d ela pluja, tallan escalons a la pedra.

El fet que visitans anessin a les ermitas a fet que aquets antics senders segueixin marcats. El cami per anar a Sant Jeroni al Tabor es el que passa per sota el Trencabarrals anomenat pas del estret de gibraltar, abans del pla dels ocells. 

Com ens explica Zaragoza en el seu llibre (1.993-97). del Monestir sortian tres camins, el de Sant Miquel i Sant Joan que podian pujar las cavalleries i recorrian els gorros, magdalenes o Tebes, pasat el mirador de Sant Miquel la propia ermita de Sant Miquel, despres a prop de la de Sant Jaume,  Sant Joan, Sant Onofre fins la de Santa Maria Magdalena. el segon cami el de les escales dels pobres, pel estret de Francesos cap Santa Anna, Sant Benet, Santa Creu, Sant Dimes,  i el tecer acces era la primera escala dreta que anava de un pati del monestir a la ermita de la Santa Creu que ja sen parla al any 1.494. Reconstruida per l'Abat Cisneros.  

A finals del segle XVII es dona permis als ermitans de obrir un nou sender, desde les creus de Snt Jaume y Santa Maria Magdalena cap al torrnt que va a Sant Jeroni,  lloc on es pensa que habia unj altre creu, es creu que son cap les escales de Jacob.

El primer cami per pujar al Monestir debia ser desde Collbató, on passava la carretera reial de Barcelona a Zaragossa i Madrid,  anomenat cami de les Bateries o  cami    Vell de Montserrat.

Tambe eran molt antics, els dos camins que anaven a la Santa Cova, amb moltas dificultats, abans del 1.693 es fa fer una nova capella a la Santa Cova i es va dissenyar un nou cami, acabat al 1.704.

La resta de la montanya seguia sen visitada per herbolaris, llenyataires, cazadors, carboners,  pastors, alguns dels senders no portaban enlloc, are mas tard els escaladors han aprofitat molts d'aquets camins per arrivar als peus de vias dels murs i agulles. Encara avui es troban moltes marques negres de las antigues carboneres. Els camins principals eram sota las parets el cami d'Arrel, el cami de la Font de Llum, el cami del Coll de Porc i altres desapareguts.






 

domingo, 19 de julio de 2020

Ignasi Folch i Girona. 1940.




Va crea el refugi de La Molina, germen de l' actual estació d'esqui.

Juli Soler i Santaló. 1.906.

Antoni Massó. 1.876.



Antoni Massó, va escriure un article al llibre de memories de L'Associació Catalanista d'Excursions Cientifiques, entidad precursora del CEC, Centre Excursionista de Catalunya, on esposa la conveniencia de l'estudi de les muntanyes a partir del seu "desig extraordinari de veure-les i d'escalar-les, mes alla de la pura curiositat cientifica.






martes, 25 de octubre de 2011

Walter Illges - 1919.

Va participar de la campanya al Encantats de 1919.

Josep Pauss - 1919.

Va participar a la campanya del 1919 als Encantats.

August Herzog - 1919.

Va participar a la campanya dels Encantats al 1919.

Plans - 1922.

Obren la Via Grallera a la Cara Nord del Pedraforca amb Estasen i companys.

Novelles - 1922.

Obren la Via Grallera de la Cara Nord del Peraforca amb Estasen i companys.

Broggi - 1922.

Al 1922 amb Estasen i companys obren la via de la Grallera a la cara nord del Pedraforca.

Bofill - 1922.

Al 1922 amb Estasen i companys obren la via de la Grallera a la cara nord del Pedraforca.

Ramon Arabia - 1879.

Membre  de Associació d'Excursions Catalana, connectà amb els clubs alpins estrangers i ens representà a la Conferencia Internacional de Clubs Alpins celebrada el 1879 a Ginebra amb un parlament sobre " Els Clubs Alpins i les Associacions  Excursionistes".



El 1880 el mateix Arabia puja el Mont Perdut com a membre  de la caravana organizada pel Club Alpi Frances, secció Luz-Gavarnie.
  (*50 anys del Cade 1993)

lunes, 24 de octubre de 2011

Elionor Orfila - 1925.




Membre del CEC. Escaladora.

Josep Roig - 1930.

Membre del CEC. Escalador.

Va escalar el Bisbe en 1932 amb Estasen, Mas, Andreu, Mullor y Vila. 

Galilea - 1926.




Membre del CEC. Escalador.

Albert Oliveras - 1926.




Membre del CEC. Escalador.

Ernest Mullor i Creixell - 1925.




Membre del CADE del CEC. Escalador.

C. Zernit - 1925.




Membre del CEC. Escalador.

Pep Rivas - 1925.




Membre del CEC. Escalador.

Pera Guasch - 1925.




Membre del CEC. Escalador.

Soler i Cot - 1922.




Membre de la Associació Excursionista Avant. Actual UEC. Escalador.

Segués - 1922.




Membre del CET. Centre Excursioniste de Terrassa. Escalador.

J. Sellares - 1922.



Membre del CEC. Escalador.

Ernest Giró - 1919.

Membre del CEC. Escalador.

Va participar a la campanya als Encantats al 1919.

Carles Feliu - 1919.

Membre del CEC. Escalador.


Va participar a la campanya als Encantats de 1919.

Josep Maria Guilera i Albiñana - 1919.

Membre del CADE. Escalador.

2ª Generació.

Al 1919 fa grup junt a altres companys amb alpinistes centroeuropeus.

Pau Badia - 1919.

Membre del CEC. Escalador.

2ª Generació.

Al 1919 fa grup junt a altres companys amb alpinistes centroeuropeus. 


Va participar de la campanya als Encantats de 1919.

Josep Rovira - 1919.

Escalador membre del CEC.

2ª Generació.


Al 1919 fa grup junt a altres companys amb alpinistes centroeuropeus. 


Obre la ia Grallera a la Cara Nord del Pedraforca al 1922.

Josep Soler i Coll - 1910.

Va ser un dels primers grimpaires.



Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.


Tambe va participar de la 2ª Generació.

Al 1919 fa grup junt a altres companys amb alpinistes centroeuropeus.

Ignaci Canals - 1910.

Va ser un dels primers grimpaires.



Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.

Isidre Puig - 1910.

Va ser un dels primers grimpaires.



Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.

Emili Juncadella - 1910.

Va ser un dels primers grimpaires.


Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.

Juli Soler i Santaló - 1910.

Va ser un dels primers "Grimpaires". escalan algunes agulles per les seves vies"originals" o "normals".



Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.





Al 1906 publica  la Guia de la Vall D'Aran.

Remir Busquets - 1910.

Membre dels primers grimpaires.


Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.

Mossén Jaume Oliveras - 1910.

Membre dels primers "Grimpaires"......

Fan ascensions de considerable energadura a la Pica d'Estats, Besiberris, Encantats, Aneto, Maladeta, Crestas de Tempestats de pujada i de Llosàs de baixada.

Enric Ribera - 1908.




Fundador de la secció de escalada del CEC. Excursionista precursor de la escalada.

Albert Santamaria. 1908.




Fundador de la secció d'escalada del CEC al 1908. Excursioniste i precursor de la escalada.

Eduart Vidal i Riba - 1908.




Fundador al 1908 de la secció d'esports de Muntanya del CEC, excursioniste, precursor dels primers escaladors.

Jaume Baladia 1908.



Jaume Baladia 1º President de la recen fundada Secció d'escalada del CEC.

Es pot considerar un excursioniste dels primers precursors de la escalada.

Artur Osona -1880.



Va publicar les primeres guies d'itineraris excursionistes de les comarques centrals de Catalunya...

No es tenen referencies de que a escalat a Montserrat, pro es logic que coneixes la muntanya.

Cèsar August Torras - 1880.

Cèsar August Torras explica a la revista La Renaixensa al 1880. una "excursió" al Montgròs. Es trate de la primera incursió a la zona central de la muntanya fins aleshores totalment inexplorada.


Al  1902 inicia la gran obra de deu volums sobre els pirineus catalans.


Fundador de la secció d'escalada del CEC al 1908.

Francisco López Fabra - 1851.



Acompañado de José Pujol ascienden al Montcau a la vista de varios excursionistas, el relato esta publicado en el Diario de Barcelona de 24 de Septiembre de 1851.

 Son de la Associació Catalanista de Excursions Cientifiques. actual CEC.

Jose Pujol - 1851

El 22 de Setembre de 1851, Don Jose Pujol y Don Francisco López Fabra ascienden al Montcau, a la vista de varios excursionistas, esta relatada en el Diario de Barcelona de 24 de setiembre de 1851.

Son de la Associació Catalista déscursions Cientifiques ( actual Centre Excursionista de Catalunya. CEC).

viernes, 9 de octubre de 2009

Josep Puntas i Jensen.

Membre del CADE del CEC.

Company de Lluis Estasen va escalar al 16-05-1924 la primera al Frare Gros amb Estasen y Jofre Vila.

Tambe va fer la Roca Plana dels LLamps nomes amb Jofre Vila y la Boteruda del Gra aquisi amb Estasen y Vila.

No tinc certeza si tambe va participar de las escalades de Estasen al Gorro Frigi (1920) y als Flautats al 1922.

Jofre Vila i Vilardell - 1942.

 Membre del CADE del CEC.


La seva primera escalada reseñada es la del 16-05-1924. amb Estasen y Josep Puntas al Frare Gros.


Al 1924 va escalar am Puntas la Roca Plana dels Llamps y am Estasen y Puntas La Boteruda del Gra.


Va escalar el Bisbe al 1932 amb Estasen, Mas, Andreu, Mullor, Roig.


No tinc certeza si va seguir participan de les escalades de Estasen.

Pau Giménez.



Al diumenge 14 de març de 1922.  Pau Giménez fa amb Lluis Estasen la primera escalada a els Ecos.

Els dos perteneixen ala seccio de esports de muntanya del  CEC.

No esta confirmat si tambe va participar a la 1ª ascensió al gorro frigi al 1920.

jueves, 18 de junio de 2009

Lluis Estasen i Pla - 1919..

Lluis Estasen i Pla
L'home de la muntanya



Nasqué a Barcelona el 1890. A l'any 1910 a la edat de 20 anys, es fa soci del C.E.C. Centre Excursionista de Catalunya.
Es el pare de l'alpinisme català.
L'introductor de l'escalada a la nostra terra y el descubridor de Montserrat com a escola. (1919-1927).
La seva muntanya predilecta era el Pedraforca.
Va escalar fins el any 1936 y mori el 1947, per raons de salut.
El famos refugi que porta el seu nom es el principal homenatge.

Estasen escalan l'Agulla Torta al 1922.

2ª Generació.


Al 1919 fa grup junt a altres companys amb alpinistes centroeuropeus als Pirineus i Pedraforca.
 
Marchador infatigable, esquiador extraordinario y escalador de una época heroica, marco la actividad de los montañeros durante muchos años, no solia escribir para publicar sus hazañas pero quedaron para siempre sus conquistas, marcadas en el hielo, las rocas y las cumbres, recorrió los pirineos, los alpes y se le denomina como el primer escalador de Montserrat por su escalada por la via normal que lleva su nombre al gorro frigi en mayo de 1920.
Durante la guerra Europea de 1914-1918. trajeron a españa a varios alpinistas europeos que se unieron al grupo de Estasen, Herzog, Fassnach, Pauss, Cernic, Walter Illges, A. Zerkowitz.

El material era rudimentari, aqui el primer a ferrar les botes amb claus tricorni suissos va ser en Jorba del carrer Enrique Granados. Les cordes de canam eran caras y molt pesades.


Estasen al salt de la nina. Ecos. ( Article Josep Fatjó)

En la misma época en Francia Jean Arlaud y su grupo de pireneistas, llamado "el group des Jeunes" de Pau, se introdujeron en los Pallars, llamando a la region "Els Encantats", entre Aiguestortes y Sant Maurici.
Estasen y los suyos recorrieron los pirineos españoles y los franceses, utilizando las cuerdas y aprendiendo las nuevas técnicas de seguridad, entre ellos del CEC y de otras comarcas como Josep Maria Guilera, Albert Oliveras, Joan Navarro, Josep Puntas, Jofre Vila, Sallarés, Josep Rovira, Pau Badia, Lluis Cirera, Enric Ribera, Ignasi Canals, Estanislao Pellicer, J. M. Soler Puig, Maria Antonia Simó.
(Datos de Historia del Montañismo II de Agustin Faus.).

Al 1930 Estasen i Josep Rovira Ascendien l'Aneto per la canal oest anomenada Corredor Estasen.
i feien la segona ascensió de la via estasen de la paret nord del Pedraforca.(de on prové el famós clau exposat a les vitrines del CADE, clau que no fou utilitzat). (*50Anys Cade. 1993)

1920 - El Gorro Frigi.
14-05-1922 - Al Eco Superior y als Flautats.
1924-La Boteruda del Gra.
16-05-1924 el Frare Gros.
13-11-1927-La Torta.
06-03-1927 el Eco o Agulla Estasen.
27-11-1932. El Bisbe.

Al estiu de 1936 coincidin amb el esclat de la guerra civil, va sofrir un atac d'embolia cerebral que l'aparta del alpinisme, encara que o de la vida social i de relació.   
Pro la enpenta ja estava donada.  (*50 anys del Cade. 1993)