Els Amics del Sol (1.981 -37-39), treuen el seu llibre " Pintoresquisme Montserrati" parlan del carboners, com el Sr. Jaume Parés del Club Montanyenc Barcelonés els acompanyaba estissores de podar en ma, obrin cami al mirador del Montgròs, gairebe verge en aquella època. Entrar al Torrent del Migdia era tota una aventura.
Al 1.880 al seu article a la revista Renaixença, Cesar August Torras sobre la seva expedicio explica que al Bassal dels Gats de cami del Montgròs va trobar carboners i pastors amb els seus remats.
La part mes occidental de la muntaya no era casi transitada, inclus ja mapas de la muntanya on no consta la part mes occidental.
Els inicis de la "grimpada" va ser al 1.851 segons consta en el Diario de Barcelona del 24 de Setiembre de 1.851. Josep Barbera es refereix a aquet fet en el seu Pam a Pam com la ascensió al Montcau o roca del Moro a Tabor, Sant Jeroni.
Don Jose Pujol i D. Francisco López Fabra ascendierón al Montcau en 1.851, ambos con gran experiencia en expediciones, uno con 40 a sudamerica y el segundo volviendo del Montblanc i del gran Sant Bernardo.
Al 1.880 Cesar August Torras, realitza una excursio al Montgros, pensan que era la primera expedicio a la part central de la muntanya que creian inexplorada, pues ya van trobar indicis que carboners i pastors ya coneixian la zona.
Tambe al 1.880 Artur Osona ya va publicar els primers itineraris de excursionisme del pirineu, Juli Soler Santaló i Eduart Vidal recorren els itineraris del vall d'Aran i el Montseny.
Montserrat durant molt anys acababa a Sant Jeroni.
No hay comentarios:
Publicar un comentario